Accés al Seminari Accés RedIris
| Tornar al seminari |
|
Accés al Seminari Accés RedIris |
||
| El Seminari Els Hipocentres de l'Hiperllenguatge a 5/3/1998 | ||
|
El seminari Els Hipocentres de l'Hiperllenguatge parteix de la base que si es creen noves formes i organitzacions de la comunicació és perquè les existents tenen mancances i/o estan en crisi. En principi, aquests són els pilars, -que abans eren sòlids però que ara estan a punt de trencar-se-, els que provocaran aquest sisme que ens traslladarà a la comunicació hipertextual, interactiva, digital, etc.
La primera obligació del seminari és constatar que aquests punts de crisi existeixen, que les transformacions anunciades són tals transformacions i no simples capes de pintura sobre un mateix edifici, falses alarmes o apocalipsis anunciades per profetes més impacients que analitzadors i objectius.
Sembla ser que, efectivament, la comunicació basada en estructures hipertextuals pot marcar el final d'una era del pensament i el principi d'una altra, el pas del pensament denominat modern (cartesià, analític, uniseqüencial) a una altra forma d'organització del discurs, basada en la multiconexió i la multilinealitat, en una estructura que recorda la de les neurones en el cervell. El pas del text a l'hipertext pot constituir, doncs, un dels hipocentres d'aquest sisme.
El segon pas que hem hagut de realitzar per poder parlar amb propietat és el consens d'un vocabulari amb semàntica definida, ja que actualment hi ha una gran confusió sobre el significat de termes com "hipertext", "hipermèdia", "hiperllibre", etc. Després de molt esforç de diàleg i síntesi, ens hem aventurat a establir unes definicions (que per altre banda invaliden els propis títols del congreso i del seminario, fet que demostra el nostre marcat esperit d'autocrítica). En concret hem consensuat els significats de les següents paraules: Emoticó, Gramàtica hipertextual, Hiperllenguatge, Hiperllibre, Hipermedi, Hipertext, Llenguatge, Infratext, Mapes mentals i Text. I estem oberts a més acepcions.
En aquests moments estem debatent sobre un altre pressumpte hipocentre, i és la denominada fin ara "llibertat del lector". Com es defineix aquesta llibertat? aporta l'hipertext i el suport digital més llibertat al "lector"? la seva emancipació passa per deixar de ser lector i adquirir també un rol creatiu, intercanviant amb l'autor/editor el paper d'"audiència"? Ara som en aquest punt.
Fins aa el debat ha estat intens, teòric i -si m'ho permeten- amb tints academicistes. La meva intenció com a coordinador és la d'incorporar més persones al seminari, no precisament per prosseguir el debat sobre l'embolic més filosòfic de l'hiperllenguatge (tema que em sembla que cobreixen de sobres les persones que estan intervint per ara), sinó para acotar el debat teòric amb condicionants tecnològics, econòmics i socials.
O sigui, per una banda estem intentant preveure cap a on pot evolucionar el que en aquest moment estem denominant la "publicació electrònica", però atenint-nos a factors teòrics relacionats amb la llengua, la psicologia i les teories de la comunicació. Però per altra banda serà necessari aprofundir en:
Maig'98