|
|
Aquest jove procés (no té ni tres anys) ha cuallat en el plantejament de noves necessitats. Organitzacions, empreses, administracions, etc, han entès que la informació tipus "póster" no és suficient per aprofitar les possibilitats del nou mitjà. Ara cal dissenyar complexos sistemes d’informació que donin cabuda a la informació a la participació dels usuaris, que explotin la interactivitat de la Xarxa, que funcionin en un context social determinat i que facin realitat el traspàs de les activitats del món real al món digital. En poques paraules, calen noves publicacions electròniques que tinguin la capacitat de respondre als reptes d’aquesta nova etapa. Això demana la participació d’un nou tipus de professional de la comunicació, amb un perfil de coneixements, experiència, capacitats tecnològiques i formació que encara està en ple procés de definició. Dilucidar com seran les publicacions electròniques, quines funcions compliran, quines necessitats tecnològiques tindran, qui les farà i en quines condicions, i quin serà el perfil d’aquests nous periodistes, així com la vasta problemàtica que tot això planteja des del punt de vista laboral, ètic, jurídic, de formació i investigació i d’integració social, serà l’objectiu del Maig’98, Primer Congrés Internacional de la Publicació Electrònica. El congrés està organitzat pel Grup de Periodistes Digitals (GPD) i el Col.legi de Periodistes de Catalunya, i se celebrarà a Barcelona els dies 15, 16 i 17 de maig de 1998 a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).
La celebració d’aquest esdeveniment a Barcelona no és casual. Catalunya ha estat pionera a Espanya en la utilització social d’Internet. Milers d’iniciatives ciutadanes, empresarials, educatives, etc…, poblen avui la xarxa, creant un ric teixit digital i un sector industrial que va en augment. La investigació de les noves capacitats que caldran a les plataformes electròniques del coneixement comencen a tenir categoria universitària. La mateixa existència del GPD testifica el vigor d’aquestes iniciatives: la seva llista de debat de distribució electrònica té més de 240 professionals subscrits, és a dir, la redacció més gran de tot Catalunya.
El Congrés estarà dividit en tres seminaris i onze tallers. Els tres seminaris examinaran l’impacte de l’arribada d’Internet, el moment actual i el seu posible desenvolupament:
El fals teorema del paper i del bit. L’aparició de mitjans de comunicació electrònics i el creixent nombre de diaris que han traslladat els seus continguts a la xarxa han plantejat la qüestió del futur dels darrers: ¿Hem arribat al final de l’era dels mitjans de comunicació de paper? ¿Quines implicacions té per al món del periodisme l’aparició de desenes de milers de publicacions electròniques? ¿Quines conseqüències té per a les empreses periodístiques i els professionals de la comunicació aquesta profunda modificació del paissatge informatiu?Tallers: Els tallers examinaran els aspectes concrets de la problemàtica de les publicacions electròniques en els contexts en què s’han de desenvolupar, les tecnologies, la formació, la investigació i els reptes socials. Els tallers són els següents:La comunicació vigilada. L’amenaça més gran que viu Internet en tant que mitjà d’informació és la censura. Però vistes les característiques de la xarxa, el perill no radica només, com passa sempre, en la intervenció dels poders públics. En el ciberespai, el mateix usuari -sigui un individu, empresa, organització, etc.- té prou poder per afectar o atacar la llibertat d’expressió d’altres. ¿Quines formes prendrà la censura a Internet, qui la practicarà i amb quins objectius, a quins nous pactes i consensos s’haurà d’arribar entre els usuaris, quins seran els límits dels codis deontològics, i de fet, seran possibles?
Els hipocentres de l’hiperllenguatge. Internet planteja un enorme desafiament des del punt de vista del llenguatge, de les eines de comunicació i manera de plasmar els missatges. El matrimoni de la cultura i la tecnologia encara no ens ha ensenyat els seus primers fills, però ens ha proporcionat prou elements per poder començar a investigar.
La participació als tallers i seminaris és lliure. La proposta de temes i conformació dels grups de debat, així com la seva mecànica de funcionament, correspon decidir-la als seus participants. Sempre serà necessari que hi hagi un coordinador de grup, que farà les funcions de relator quan s’hagin d’extreure conclusions del debat. Per tant, cada taller pot tenir diversos grups que discuteixen temàtiques diferents però relacionades amb el tema general del taller.
Aquesta fase congressual es tancarà l’abril de 1998. Els coordinadors de grup elaboraran les conclusions que es duran al debat del congrés presencial, que se celebrarà a la Universitat politècnica de Catalunya. Per tant, en aquesta fase ja no hi haurà ponències noves, sinó que es discutirà sobre la feina realitzada al llarg del congrés online. L’organització del Primer Congrés Internacional de la Publicació Electrònica convidarà líders d’opinió i expertes perquè participin en els tres seminaris o en els tallers. Aquests convidats hauran de cenyir les seves intervencions a les conclusions del Congrés.
[Maig 98]