Des del punt de vista més estricte, tothom que " penja " alguna cosa a internet pot arribar a definir-se com a autor, el problema apareix doncs, immediatament. Si tothom esdevé periodista i tothom esdevé autor què fem quan un d'aquests autors sense buscar cap gratificació econòmica ni cap reconeixement social està publicant o editant alguna cosa en la qual part dels materials són d'algun autor determinat o per dir-ho d'una forma més planera; autors del format analògic són copiats per crear nous productes on no sempre existeix un interés econòmic ?
 

Aquest apartat ens porta a determinar l'existència de diferents problemàtiques  a l'hora d'analitzar aquest tema. Malgrat que les lleis dels diferents Estats ( occidentals principalment ) tracten en més o menys mesura el tema dels drets d'autors; observem, que els professionals del mitjà gràfic, principalment fotògrafs, són el col.lectiu que se sent més afectat per la massiva i ràpida implantació de les noves técniques digitals i d'Internet.
Existeix un rebuig per part dels fotògrafs a aquestes tècniques perquè en certa manera es veu perillar el seu lloc de treball; tot i que ja són bastants els professionals que van adaptant-se als nous temps per tal de no quedar-se fora del mercat fotogràfic.

Sobre la música a internet posem com a exemple una experiència que està duent a terme el grup teatral català " La Fura dels Baus " conjuntament amb la SGAE ( Societat General d'Autors i Editors d'espanya ) per la qual alguns autors desconeguts i mitjançant el programa informàtic Faust 3.0 poden concursar amb composicions musicals de 20 segons que en cas de ser escollides pel grup teatral, formaran part de la darrera obra de La Fura alhora que segons s'estableix a les bases del concurs , seran regulades per les lleis de drets d'autor de la SGAE.

L'apartat textos l'hem obviat en aquesta ocasió ja que està molt interrelacionat amb altres problemàtiques que estan en un estat avançat de discusió però les conclusions de la qual es donaràn més endavant.
 

La reivindicació que fan en general els autors i les organitzacions o associacions que defensen els seus drets, es que les lleis, malgrat que les han de fer els legisladors assessorats per juristes, haurien de tenir en compte la opinió dels autors ja que sovint hi ha una col.lisió d'interessos entre el món artístic i el món jurídic.

L'altre punt de forta reivindicació per part d'aquestos col.lectius, es que es produeix una constant violació dels drets d'autor i per tant, no solament cal la existència d'una llei que defensi els drets d'autor, cal el compliment estricte d'aquesta llei. Si aquest fet es fa difícil en la vida quotidiana i en els mitjans tradicionals, a internet la cosa es complica.
 

L'anomenada  Plataforma pro-drets d'autor integrada per 10 col.lectius, entre ells el Col.legi de Periodistes de Catalunya, la UPIFC ( professionals de la Imatge i la Fotografia), Dissenyadors professionals, dissenyadors gràfics, AIPET ( iberoamericana de periodistes especialitzats ) i algunes més s'han ajuntat per reivindicar davant els poders polítics catalans l'íntegre compliment de les lleis sobre aquesta matèria.
 

Al nostre taller actualment estem recollint diferents informacions relatives a les diferents legislacions que afecten el fenòmen de les noves tecnologies segons ho veuen els diferents Estats i, ja d'entrada, observem dos fenòmens.

El primer es que la interconnectivitat mundial de la qual gaudeix Internet fa difícils algunes situacions de violació dels drets d'autor al no existir una legislació homogènia per a tots els països. Tampoc estaríem gaire d'acord que això succeís perquè de sobte ens trobaríem amb lleis totalment uniformitzadores que no tenen en compte les situacions que es poden donar depenent de la particularitat de cada nació.

El segon ens el porten dos fets :
a)  Els països van actualitzant les seves lleis en la mesura que s'implanten al seu territori les noves tecnologíes i per tant els països més desenvolupats o bé amb governs autoritaris no estaran suficientment preparats per poder afrontar el nou repte.

b)  Els EUA com a país pioner amb la implantació d'Internet és el país que més activitat genera en aquest camp, existint en aquest sentit organismes que s'encarreguen de l'estudi i l'aplicació i actualització de lleis que incideixen sobre aquest nou mitjà.
 

 AQUESTES  conclusions són parcials ja que el temari proposat al taller no està encara totalment desenvolupat . Les adreces específiques sobre el tema en diferents idiomes seran enviades de nou a la news corresponent aquest cap de setmana .
 Les circulars que envia el gabinet de l'advocat Javier Ribas sobre el tema poden rebre's a la nostra news o bé pot fer-se per subscripció a la seva web <www.onnet.es/news.htm>

 J. Francesc Gras