Accés al Seminari  Accés RedIris
El taller de Publicació electrònica i llengua a 5/03/98
Com participar Tornar al taller

Personalment, de la marxa del taller i del congrés en general, pel que fa al tema de la llengua, n'he extret les conclusions següents:
 

• A la majoria de la gent li interessa més la forma que el fons. Hi ha hagut una gran disputa pel tema de la llengua oficial, molta gent s'ha sentit maltractada i ha abandonat el congrés perquè la llengua no és el català; igualment, sovint arriben correus provinents de castellanoparlants que amb major o menor ironia reclamen la informació en una llengua que els sigui entenedora.

 
• No crec que el problema del català, com a llengua minoritària a la xarxa, sigui tan banal com el seu ús o no com a llengua oficial d'un congrés, pretesament internacional si entenem per nació poble amb identitat pròpia, evidentment, més

enllà de la definició d'estat polític.Crec que és possible donar una visió encara més positiva de les realitats que ofereix la xarxa de cara a la promoció de les realitats culturals, i en conseqüència lingüístiques, minoritàries.
 
• Navegant una mica per àmbits culturalment minoritaris (catalans, gallecs, bascs, danesos, holandesos, flamencs, francòfons-quebequesos...) aviat es constata una assumpció tàcita de diglòssia, quan no de franca inferioritat. L'anglès

és l'instrument de comunicació universal, tant al món real com al virtual, i la prova és que totes les webs amb una mica de cara i ulls estan redactades, a més de en la llengua originària, com a mínim en anglès. En el cas de les
webs catalanes (i gallegues, i en menor quantitat, basques), sovint estan traduïdes a l'anglès i al castellà. No és la solució ideal, però tampoc és del tot negativa. Si l'objectiu és comunicar, al preu que sigui, d'acord. Però no s'hauria de renunciar tan lleugerament a la nostra identitat. Les minories culturals tenen un potencial increïble, que rarament està prou explotat. Sovint coincideix la condició de minoria cultural amb societat desenvolupada, per sobre de la mitjana.
Pensem en els països nòrdics, en el Quebec canadenc, en Catalunya i País Basc dins l'Estat espanyol. No són pas precisament zones deprimides, ni econòmicament, ni industrialment, ni culturalment. Aleshores, si som capaços de remuntar fins als primers llocs en el rànquing de nacions desenvolupades i en constant evolució, per què no ho fem en la nostra pròpia llengua? Si promovem a l'exterior les nostres virtuts, els nostres avenços, els nostres productes, les nostres idees, fem-ho en la nostra llengua!
 
• Amb tot plegat vull dir que no ens hem d'ajocar sota el domini imperant de l'anglès a la xarxa (ni en el cas del català, sota el domini del castellà). Que les nostres webs, les nostres publicacions electròniques, siguin en la nostra

llengua. Que hi hagi una versió en una llengua més coneguda, sigui l'anglès o sigui el castellà, d'acord, que el llegir no ens faci perdre l'escriure. Però comencem oferint allò que és nostre. Donem a conèixer la nostra identitat, la nostra idiosincràsia lingüística, i després rematem-ho amb educació i "savoir-faire" oferint la possibilitat al major nombre de persones possibles d'entendre tot allò que tenim per dir.
Això, pel que fa al primer gran tema que crec que s'ha de tractar en aquest taller de llengua i publicació electrònica: el paper de les llengües minoritàries a la xarxa.
 
• El segon gran problema que jo voldria tocar en aquest taller és com es veu afectada una llengua, sigui la que sigui, quan s'utilitza a la xarxa. De moment, el resultat és decebedor. El caràcter efímer de les webs, constantment

en evolució, en "actualització" parlant en termes cibernèrtics, fan que molts webmestres es despreocupin de la qualitat de la llengua. Trobem redactats confusos, fruits de la improvisació ràpida comptant que aquell text no serà viu gaire temps; trobem molts calcs lingüístics, mals usos, barbarismes, perquè qui més qui menys es veu amb cor de redactar versions de la web en diferents llengües, sense estar, evidentment, preparat per fer-ho. I no parlem ja del llenguatge que s'empra no a les webs sinó als xats o converses en temps reals i, com a conseqüència d'aquests, als missatges a les llistes de correu electrònics: abreviatures mai vistes, construccions increïbles, profusió de simbologia aliena al llenguatge (iconyes o "smileys"). L'espanglish que parlen a alguns països llatinoamericans amb gran influència anglòfona no té res a desitjar al
"catalanglish" que es crea en aquests mitjans de comunicació.
 
• Cert és, però, que la necessitat de comunicar i la manca d'una terminologia apropiada ho propicia, per la qual cosa no acabo de decidir si és bo o dolent, si hem de prescindir de la forma i aprofundir en el fons, valorar que s'està aconseguint un nivell de comunicació que no s'havia assolit mai de la vida en la història de la humanitat. Crec que és la primera vegada que hi ha tanta facilitat perquè qui més qui menys opini sobre l'humà i el diví amb tan gran nombre de

receptors (lectors).
 
• Resumint, en determinats sectors del ciberespai, com són les llistes de correu i els xats, crec que és més positiu l'efecte que la causa, que és molt més valorable el fons, la macrocomunicació que s'estableix, que la forma, el llenguatge inapropiat des d'un punt de vista normatiu. Ara bé, pel que fa a les webs i les publicacions electròniques, és deplorable, condemnable i vergonyant que s'empri un llenguatge tan pobre, tan ple d'incorrecions, que tan de mal fa a

les llengües en general però, molt especialment, a les minoritàries que com el català han sofert èpoques de repressió de les quals encara no s'han refet de tot. Sempre he pensat que els mitjans de comunicació són vehicles de la llengua,
són escola de llengua. Caldria lluitar perquè al ciberespai també ho fossin, amb la màxima correcció i oportunitat possible.
 
 

Marta.
 
 

---